La paciència, un aliat de la felicitat que necessita ser treballada a tots els entorns.
T'agradaria ser una persona que no es frustra quan viu situacions que no passen quan i com esperava? Quedar-se atrapada a la Ronda de dalt, perdre un tren o un ascensor, estar en una cua per pagar el cafè de les 8 del matí que avança molt lentament, etc. La paciència és, simplement, l'habilitat de saber esperar què ha d'arribar.
El fet que cada cop puguem controlar més coses fa que el nostre organisme tendeixi a ser més impacient davant de situacions concretes (tant en l'àmbit laboral com fora).
No ser pacients fa que incrementem per desenes els moments del dia en què el nostre organisme està en alerta, i aquest estat d'alerta permanent no és positiu en cap sentit. Estar alerta als whatsapp, als e-mails, a les trucades, a esperar que certes situacions/processos s'accelerin, anant en contra de la seva naturalesa.
Sent impacients trenquem la cadena d'aprenentatge i veiem alterada el nostre sentit de la proactivitat, alhora que dinamitem la nostra capacitat creativa i productiva.
La respiració també es veu afectada per la impaciència. El nostre cos està més accelerat i no pren consciència de la necessitat de realitzar de tant en tant aquestes respiracions que són tan necessàries en moments que anomenem “pauses actives” que han de ser molt presents a l'entorn laboral. Si no tenim temps per aprendre a respirar, no tenim temps de viure en plenitud.
En l'àmbit laboral, la impaciència impedeix la correcta adquisició i posterior aplicació de qualsevol coneixement, la seva memorització, i la capacitat d'ensenyar-ho/divulgar-ho als altres.
Per què estem acostumats a traslladar als altres les satisfaccions de les nostres urgències? Per què no sabem esperar, confiant en l´autonomia que donem a les persones que formen part del nostre entorn?
Una persona amb més paciència és una persona més feliç?
Sí! Una persona feliç és una persona que sap esperar, sap fer descansar el cos i que sap identificar els moments en què el seu organisme ha d'estar en alerta. Sap que la satisfacció és haver sabut esperar, haver prescindit de la satisfacció automatitzada que regna en aquesta societat de la informació.
De fet, la paciència està considerada una virtut, però s'hauria de normalitzar a l'entorn de l'aprenentatge. Un article del portal The Conversation indica que “Educar en la paciència i la incertesa farà que els nens tinguin una maduresa més feliç” . Interessa, i molt, treballar potser la paciència en les persones que són el present i futur de la nostra societat.
Quina relació té el cervell amb la paciència?
Molta! De fet, un dels químics associats al benestar com és la serotonina, va ser objecte d'un estudi científic per part de l'Institut de Ciència i Tecnologia d'Okinawa (OIST), al Japó, concloent que l'actuació de la serotonina sobre determinades àrees del cervell promou la paciència i la capacitat per controlar els impulsos.
Si la serotonina és alliberada en algunes regions concretes del nostre cervell, fa que la necessitat de gratificació es vegi reduïda.
Com produir la serotonina? Dormir les hores, prendre cafè als matins, fer exercici o menjar triptòfan (present en llegums, nous, tofu entre altres aliments) ajuden sens dubte a tenir la serotonina que necessites. Com més capacitat per produir serotonina, més capacitat haurem de ser pacients davant de qualsevol situació de la nostra vida.
Estem a temps de convertir-nos en persones més pacients?
Sí! Per sort , la paciència es pot “cultivar” i posar en pràctica. Així ho va indicar al seu dia un estudi que va publicar la revista Journal of Positive Psychology el 2012 .
Vols saber tres passes per revertir la situació? Tot seguit t'exposem les claus per treballar i anar aplicant progressivament aquesta paciència que tant necessites en tres simples passos.
-
En primer lloc, a identificar les situacions que et fan “sortir en defensa” del teu ritme de vida . Què és el que et molesta? Identifica'l.
-
A partir d'aquí, és hora de promoure internament una integració que consti en una repetició d'una idea, d'un pensament (és a dir, un mantra), que “allunyi els fantasmes” de la nostra impaciència, com, per exemple: “Estic a aquesta cua respectant el torn com les altres persones. El meu torn arribarà, i no tinc tanta pressa ara mateix perquè aquesta lentitud hagi d'afectar el meu dia a dia.”
-
Un cop tenim clar el nostre “pla de xoc” bàsic davant de situacions que ens poden impacientar, és hora de veure'l la part positiva. Per què no a més de poder controlar-me davant d'aquestes situacions puc sortir reforçat? Si a més d'aconseguir controlar-me davant de la lentitud d'una cua, puc convèncer-me que davant aquesta situació “estic creixent com a persona” ja que a més de saber esperar estic sent simpàtic mostrant la meva personalitat més gran quan per fi arriba el meu torn, estaré transmetent l'energia necessària per a autoabastir-me de bones sensacions per prosseguir amb el meu dia a dia… i segurament aquestes “bones vibracions” les transmetré a les altres persones que em veuen i escolten.
Font: Institut Català de la Felicitat
En conclusió, que com tot a la vida, si volem evolucionar o adquirir una actitud com és la paciència, hem de ser constant i “passar a l'acció”, més enllà de dir que “farem el possible” per deixar enrere la impaciència .
T'ha agradat l'article? Et convidem que t'uneixis a la comunitat feliciCat T'esperem!
