5 consells per contribuir a l’autorealització a l’entorn laboral.
La societat avança i evoluciona, només cal mirar enrere per veure com la moral, les necessitats i les normes ja no són les mateixes que fa deu, cinquanta o cent anys. Vols conèixer alguns consells que poden contribuir a l'autorealització dels empleats?
Un constructe social que fa referència a aquesta evolució i que ens serveix per il·lustrar aquest fenomen és la felicitat. La felicitat , encara que és un concepte atemporal, s'ha convertit actualment en una de les màximes per a la nostra societat . Això és casualitat? És una emergència fruit de l'atzar o és la conseqüència lògica d'haver satisfet unes necessitats prèvies que guien emocionalment i fisiològicament les persones?
Abraham Maslow exemplifica molt bé aquest fenomen, es tracta d'una teoria psicològica del seu tractat “ Una teoria sobre la motivació humana ”. Aquest argumenta que l'ésser humà actua per satisfer les seves necessitats . Maslow va classificar aquestes necessitats segons nivells de prioritat i va donar una solució gràfica coneguda per tots, la piràmide de Maslow .
-
En el nivell més baix hi ha les més bàsiques, les relacionades amb la supervivència, les fisiològiques , menjar, dormir, beure…
-
Al segon nivell ens trobem les que estan relacionades amb la seguretat personal , la física, la laboral a nivell ingressos per poder viure, seguretat familiar…
-
Al tercer nivell ens trobem l' afiliació , tot allò que es relaciona amb afecte, amistat, intimitat sexual, intimitat de parella, acceptació social… sentir-te part d'un grup.
-
Al quart nivell hi ha el reconeixement , les metes personals, la independència financera, l'èxit, confiança, reputació…
-
I finalment, al cinquè nivell ens trobem les necessitats d' autorealització quan s'ha arribat a un alt nivell de creixement personal i d'acceptació personal, es tracta de donar resposta a la nostra motivació innata de creixement, aportar alguna cosa a la societat i trobar un sentit a la teva pràctica vital.
Ens plantegem què ha passat perquè en una societat com la nostra, on anteriorment la felicitat no era un objectiu, ara no només ho sigui sinó que, a més, guia completament la nostra vida: s'ha convertit en l'estructura on teixim les nostres relacions , projectes, viatges, decisions com on viure, al que va dedicar la vida, com invertir el teu temps, l'administració dels recursos econòmics…
Prendrem com a punt de partida la revolució industrial per analitzar l'evolució de la felicitat , prenent com a base l'àmbit laboral. Abans d'aquest moment històric tan rellevant, els treballadors no tenien drets ni lògicament benestar laboral. Aquests majoritàriament treballaven al camp en unes condicions de dependència i explotació vinculats a un senyor feudal que els feia submisos; i els que aconseguien treballar en un gremi depenien de l'accés exclusiu que els facilitava el monarca.
La revolució industrial va animar els treballadors a migrar a la ciutat, a treballar a les fàbriques; per tant van fer un pas endavant, un salt de graó a la piràmide. De cobrir les necessitats més bàsiques, a plantejar-se una seguretat, un salari millor, unes condicions més dignes… encara que òbviament res no tenia a veure amb el que actualment coneixem com a drets socials i laborals, va suposar un punt d'inflexió quant a concepció del treballador com a ens productiu. En aquell moment en què el paradigma empresarial començava a canviar, en què se substituïa la mà d'obra per maquinària i la productivitat augmentava de manera significativa, els treballadors eren tractats com un recurs productiu més, sense tenir en compte la variable emocional que sempre ha acompanyat qualsevol ésser humà, ens trobàvem encara en un escalafó molt baix de la piràmide, però va ser la base per a la revolució que es viuria en els propers anys.
A mesura que es guanyava en drets i benestar, gràcies a les revoltes dels treballadors, del sorgiment de filòsofs i ideòlegs que teoritzaven sobre paradigmes laborals, sobre la relació de l'empresa amb el treballador… s'anava dibuixant un nou context en què es propiciava la recerca del benestar en l'àmbit laboral, cada vegada guanyava més pes i ja no només importava disposar d'un sou amb què mantenir la família, sinó uns drets que permetessin el descans, la jornada de 8h , la garantia per part del patronat a un lloc de treball fix, etc.
Les condicions laborals al començament del segle XX portaven a pensar als grans empresaris que els alts nivells d'exigència que s'estaven vivint podrien desmotivar els treballadors i, per tant, això es traduiria en una baixa productivitat. Els pioners a canviar el context laboral per augmentar el benestar van ser els nord americans com Ford i Taylor, que afegien il·luminació, milloraven l'aspecte dels tallers… en definitiva el context era més agradable i podien corroborar amb aquests canvis, un veritable augment de productivitat.
Als anys 70 es van introduir els horaris variables, la gestió individualitzada de l'empleat, les comissions, els premis, la polivalència de les tasques, els treballadors podien promocionar i guanyar més diners… aquests incentius ja posaven de manifest la importància de la psicologia aplicada a la feina, es tracta d'utilitzar incentius que proporcionen benestar per a la productivitat empresarial.
Actualment la tendència en benestar laboral ja no només passa per incentivar econòmicament els empleats, el paradigma actual està basat en el pic de la piràmide, en les posicions més altes sobre les necessitats humanes. Avui el model ha evolucionat de forma lògica cap a la recerca de l'autorealització , a sentir-se part d'un grup, acceptat socialment, gaudir de l'activitat que es fa, gaudir d'èxit. Ja hem deixat enrere la necessitat únicament econòmica i de seguretat, aquesta necessitat ja ha estat coberta.
Com diu Comte-Sponville en una admirable síntesi de la filosofia epicúrea de la felicitat “ Existeix plaer i alegria quan desitgem el que tenim, el que fem, el que és. Hi ha plaer i alegria, quan desitgem el que no ens falta ”.
Aquesta màxima és la que actualment regeix o menys, ens agradaria que regeix la nostra vida; cada vegada més som conscients de la necessitat de sentir-nos realitzats en les tasques que duem a terme, en les nostres relacions socials, a la nostra llar, en la inversió del nostre temps lliure… busquem de forma incansable aquesta pau i connexió emocional amb tot allò que ens envolta i, com és lògic, l'àmbit laboral és un dels pilars més influents en aquesta sensació de benestar.
Per això ens agradaria donar-vos alguns consells per contribuir a l'autorealització de cadascuna de les persones que formen part d'una organització:
1. Compartir valors: Creiem que qualsevol persona que formi part duna corporació hauria de compartir els valors que la formen. D'aquesta manera serà més fàcil aconseguir de forma natural la implicació i la comoditat dels empleats, ja que treballaran en una estructura empresarial on creuen i això farà que se sentin amb més probabilitat, part del projecte.
2. Teixir vincles: Els humans som éssers socials, i si bé hem sentit moltes vegades la frase "a la feina no es farà amics" és cert que crear vincles entre l'equip fa que les persones treballin més còmodes, més contentes i siguin més productives. Anar a la feina sabent que estaràs en un clima de comoditat i acceptació crea una sensació de benestar que repercuteix en el correcte exercici de la feina.
3. Presa de decisions: Lògicament l'equip directiu ha de prendre constantment decisions que no poden ser compartides amb la resta de l'equip, això endarreriria el funcionament empresarial i no seria eficaç, però en la mesura del possible, comptar amb l'equip per a algunes preses de decisions, informar, fer-los partícips del camí que pren la corporació fa que lequip s'impliqui i se senti responsable i part del projecte en major mesura.
4. Escolta activa: Que els treballadors sentin que són escoltats, que les seves propostes, queixes, necessitats es tenen en compte i no només hi ha una exigència i unes normes, és un punt clau per al benestar dels treballadors. Que els empresaris puguin constrenyir, escortar les necessitats de cadascú, donar a cadascú el que necessita, en definitiva tractar l'equip amb equitat.
5. Beneficis socials: Un altre punt clau és tenir cura de les persones, accions com proporcionar una quota de mútues, fer seguiments de salut, facilitar serveis de guarderia, ajudar amb el quilometratge o transport… són accions que fan sentir els treballadors que “ importen", que té cura del seu benestar.
Com a conclusió i tenint clar que la societat avança clarament cap a un paradigma on els objectius socials i de benestar seran la base estructural; les empreses, com a institucions socials arrelades a la societat i essent on s'expressa de manera genuïna el paradigma sociocultural contemporani, serien les encarregades de donar resposta a aquesta evolució. Des de feliciCat treballem diàriament perquè sigui així i que aquesta transformació social tingui com a suport principal, les corporacions.