El bioplàstic creat a Catalunya que vol canviar el món

Article extret de Viaempresa.cat i creat per Bernat Bella – Barcelona. 10 de juny del 2024.

Regenerar cartílags o ossos, recobrir llavors per l’agricultura i que alliberin nutrients de manera controlada, polímers que permetin l’administració controlada de medicaments o envasos biodegradables. Són alguns dels usos del PLH, un copolièster creat a Catalunya per l’empresa Dan*na i que aspira a liderar una revolució mundial i canviar el món dels bioplàstics i biomaterials.

Un producte amb el qual han aconseguit una patent mundial i que neix de l’ambició de crear nous materials en un món en què el plàstic és imprescindible pels seus usos, però en el qual cal garantir la seva sostenibilitat. Molt més flexible que materials similars, biodegradable a terra o a l’aigua entre 2 i 48 mesos segons conveniència, biocompatible amb el cos humà o capaç d’alliberar nutrients o fàrmacs de manera controlada.

Sembla ciència-ficció, però són les propietats d’aquest biomaterial creat a partir del somni d’un emprenedor i que pot revolucionar sectors com la medicina, l’agricultura, l’electrònica o la cosmètica. Tot plegat elaborat amb tecnologia molecular, química verda i intel·ligència artificial per ser una alternativa real, sostenible i econòmica al plàstic.

L’inici d’un somni

Després d’una trajectòria d’anys com a informàtic, Xavier Marín va tenir una revelació i va decidir fer un canvi de rumb professional: “El 2017 em surt la inquietud de crear un projecte amb un impacte real i tangible i que aportés valor a la societat”. La resposta va ser crear un nou material propi alternatiu al plàstic, creant una nova estructura molecular des de zero amb l’objectiu de buscar la sostenibilitat i “fugir del petroli”.

“No sabia si tindria viabilitat econòmica”, explica Marín. El projecte tenia una viabilitat econòmica de sis mesos per poder investigar a fons un nou material: “Vam començar absolutament de zero. El repte era com sobreviure per desenvolupar la tecnologia”. I ho van aconseguir a través de guanyar projectes públics d’investigació d’àmbit nacional, europeu i internacional, amb els quals han obtingut més de dos milions d’euros. “No vam tenir crèdits ni inversors, no volíem tenir responsabilitats amb tercers”, emfatitza el Xavier.

Quatre anys d’investigació

Aquest finançament els va permetre destinar quatre anys a la investigació, combinat també amb l’assessorament d’altres empreses. Durant aquest temps van guanyar projectes europeus i espanyols d’àmbits com el bioplàstic marí, la biomedicina o de sostenibilitat. La proposta tenia recorregut.

Eureka!

Fins que van crear el nou material, el copolièstier PLH. El 2022 van registrar una patent europea i, l’any següent, mundial. El resum que en fa Xavier Marín és eloqüent: “A diferència d’altres bioplàstics, no ve per bacteris, està basat en química verda i de fonts renovables com l’àcid làctic i residus d’origen natural. Supera tots els bioplàstics del mercat: és 400 vegades més flexible que el PLA. És biodegradable a terra i a l’aigua. I podem controlar que no sigui biodegradable, per exemple per la robòtica i automoció”.

A més és biocompatible amb el cos humà i s’està validant mèdicament per la regeneració d’ossos i cartílags. “També es pot fer servir per implants que, passats 18 mesos, el cos acaba absorbint. T’estalvies una operació”, afegeix Marín, que sentencia: “El material és una bomba pel sector de la salut”.

Xavier Marín és contundent: “És un plàstic intel·ligent i d’origen renovable. És una revolució dins dels materials a escala mundial”.

La gran revolució

Al món es generen al voltant de 400 milions de tones de plàstic a l’any i al voltant d’un 1% són bioplàstics. Però, si ja existeixen, quina és la revolució del material de Dan*na? El primer de tot, explica Marín, és la fabricació. En el seu cas, creen la matèria primera a través de la química. En canvi, la gran majoria s’aconsegueix a través de processos biològics: “Són molt cars i pràcticament inviables a escala industrial”. Així, el preu ja és molt menor que la competència.

I el fet de sorgir d’un procés químic, garanteix l’estabilitat del producte: serà igual el material que fabriquen avui que el d’aquí a tres anys. Una condició imprescindible per la indústria i que no es compleix amb la resta de bioplàstics. A més, els bioplàstics actuals són barreges d’altres materials: “No hi ha bioplàstics patentats sobre la seva formulació, perquè són barreges. Per això és una revolució”.

L’alternativa al plàstic

Però, és una alternativa real al plàstic? “Podem competir amb el plàstic convencional”, assegura. Per començar, el plàstic està molt castigat amb taxes i penalitzacions que eleven el preu: “El nostre és un procés químic i no estem tan lluny econòmicament”. D’altra banda, Marín afirma que les característiques mecàniques de resistència i flexibilitat són “similars o millors “que el plàstic polipropilè i polietilè”. “Cap altre bioplàstic ho pot aconseguir”, afirma.

A més, també reivindica la part més conceptual: “Si t’has de regenerar l’os, prefereixes un plàstic d’origen natural o un que ve del petroli?”. Ara, ja estan escalant el producte a nivell industrial i fabricaran 300 tones a Alemanya per assegurar-ne la viabilitat. Tot i això, són conscients que en àmbits com el plàstic d’un sol ús no hi poden entrar. També han estat reconeguts al Japó, on tenen la intenció d’impulsar una planta productiva.

Quins usos tindrà?

Dan*na està treballant amb grans corporacions internacionals que estan interessades en el seu bioplàstic. Els sectors on estan entrant són la cosmètica i l’agricultura; mentre que el de la salut és a llarg termini per les regulacions que s’han de superar. En agricultura, es pot fer servir per substituir tot el plàstic que hi ha en els camps com els hivernacles o les etiquetes. Si es vol, es podria establir que es degradés al cap d’uns mesos i servís per abonar el terra. També es pot utilitzar per trampes per insectes. O com a embolcall de llavors, perquè vagin alliberant nutrients. A més, també és biodegradable a l’aigua, on pot aguantar durant mesos per fer la seva funció.

En cosmètica, tant pot servir per a un embalatge sostenible com per afegir en el producte perquè alliberi els principis actius de manera controlada. Però també per usos diaris, com les pastilles de rentaplats o tovalloletes. En resum, el bioplàstic permet una doble funció: com un plàstic convencional i com a polímer per alliberar bioactius.

Marín: “S’ha demonitzat molt el plàstic”

“El plàstic no pot desaparèixer“, adverteix Xavier Marín, tot i que aprofundeix que una “altra cosa és l’origen i que no vingui del petroli”. “Al món que anem, cada vegada més electrònic, no pots posar metalls perquè són extremadament cars en emissions i econòmicament. El plàstic és la solució, però de fonts renovables”. Aquí és on apareix la revolució de Dan*na: “És l’únic bioplàstic viable per l’ús de l’electrònica flexible”.

Tot plegat ha estat possible gràcies a un equip integrat des del primer moment per doctors en química orgànica, electrònica i bioenginyeria. El negoci el plantegen ara a través de les llicències, a més de la producció: “No només volem produir. El nostre model és que grans corporacions ens comprin la llicència i transferim la tecnologia”. “És una revolució”, anticipa.