Els reptes de les empreses per un 2025 ple de benestar organitzacional
El proper any 2025 es presenta com un any clau per a les organitzacions que volen posar el benestar dels seus equips al centre de l’estratègia empresarial. En un món cada cop més connectat, competitiu i complex, les empreses que sàpiguen adaptar-se als nous paradigmes del benestar organitzacional no només milloraran la qualitat de vida dels seus treballadors, sinó que també es posicionaran millor per afrontar els reptes del mercat.
Quins són, doncs, els principals reptes que afrontaran en aquest camí cap al benestar?
Integrar el benestar com a part de la cultura empresarial
El benestar ja no pot ser un simple “benefici addicional” o una iniciativa puntual. El repte més gran de les organitzacions serà incorporar polítiques de benestar al nucli dels seus valors i processos. Això implica que directius i líders vegin el benestar com un element estratègic i necessari, no com una despesa o element prescindible.
Adaptabilitat i flexibilitat laboral
El teletreball i els models híbrids han arribat per quedar-se. La flexibilitat laboral és un factor que si s’incorpora de manera moderada i adaptada al ritme i objectius de l’empresa, pot millorar enormement el rendiment del personal; ja que ens trobem en un ambient madurat i seriós, on cadascú és conscient de la responsabilitat i compromís que deu a l’empresa.
De tal manera que, per part de l’empresa, resulta gairebé obligatori tenir el gest de premiar la implicació i eficàcia dels treballadors amb la cura pel seu benestar, incloent-hi el privilegi a la flexibilitat i la comprensió.
La salut mental com a prioritat
Segons el VII Estudi CinfaSalud, avalat per la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Ansietat i l’Estrès (SIGUIS), la irritabilitat (48,4%), l’ansietat (40,6%) i l’insomni (36,9%) són els símptomes de l’estrès que més sovint afecten la població catalana. Gran part d’aquests símptomes, neixen de l’estrès laboral, i com a empresa, és un repte ajudar a disminuir aquestes xifres. Els equips necessiten eines per gestionar la pressió, el desgast emocional i les conseqüències de la hiperconnectivitat.
El remei de cara a l’any vinent serà posar èmfasi en programes de suport psicològic, formacions en gestió emocional i espais per a la desconnexió digital, entre d’altres eines d’ajuda al treballador.
Aportacions mútues per a créixer junts
Els treballadors del futur no només busquen estabilitat econòmica, sinó també oportunitats de creixement i sentit en el que fan. Una empresa amb propòsit és aquella que té una meta a assolir més enllà del benefici econòmic. D’igual manera, un professional que vol créixer i desenvolupar habilitats més enllà del benefici econòmic, mostra interès, implicació i busca participar activament en la presa de decisions.
El repte és equilibrar el creixement d’ambdós i fer aportacions mutes que els impulsin a seguir incrementant la vocacionalitat i la passió pels projectes en els quals es vegin implicats en un present i en un futur.
Mesurar i avaluar l’impacte de les iniciatives
Tot i que cada vegada més organitzacions aposten per programes de benestar, moltes encara es mouen en terrenys intuïtius, sense eines clares per mesurar-ne l’èxit. Això sovint deriva en iniciatives que es perceben com a superficials o que no assoleixen el seu màxim potencial. El 2025 representa una oportunitat crucial per professionalitzar aquest àmbit: cal establir indicadors de rendiment específics (KPIs) que connectin directament el benestar amb aspectes clau com la reducció de l’absentisme, l’increment de la productivitat o l’atracció i retenció del talent.
Aquest enfocament permet no només justificar la inversió davant de la direcció, sinó també entendre què funciona realment i adaptar estratègies que maximitzin l’impacte. Un exemple clar podria ser correlacionar la freqüència de programes d’autocura emocional amb una millora en les puntuacions d’engagement dels equips.
El camí cap a un futur més humà
L’escenari laboral actual posa al centre de debat no només la remuneració econòmica, sinó el sentit de pertinença, la salut integral i l’impacte que l’organització té en la societat. El talent, especialment el més jove, ja no es conforma amb un lloc de treball que no estigui alineat amb els seus valors personals. Cal fer del benestar una estratègia transversal, no una simple campanya temporal, construir una cultura on els treballadors se sentin escoltats, valorats i implicats; objectiu que requereix lideratges transformacionals, capaços de promoure converses difícils però necessàries.
En un mercat on el talent escull on treballar, les empreses que posin les persones al centre seran les més competitives. El repte per al 2025 no és només implementar estratègies innovadores, sinó per garantir que aquestes es facin amb coherència i impacte; ja que quan una empresa aconsegueix alinear els objectius corporatius amb el desenvolupament humà, els indicadors mesurables són la brúixola; però l’autenticitat i el compromís en són el motor.
Cada àmbit –escoles, empreses i entitats públiques– presenta reptes específics que cal abordar de manera estratègica.
Reptes per a les escoles
- Incorporar la gestió emocional com a part del currículum per fomentar la intel·ligència emocional de l’alumnat. eines transversals per aplicar-les i mantenir una bona salut mental davant de la demanda acadèmica i professional actual.
- Reduir l’estrès, atenció i ansietat entre el professorat, especialment en contextos de càrrega laboral elevada a través de la realització de Mindfulness.
- Desenvolupar habilitats per gestionar el benestar tecnològic, amb un enfocament en l’ús saludable i responsable de dispositius digitals.
- Potenciar la consciència plena i l’atenció per millorar la concentració, la creativitat i l’aprenentatge.
- Fomentar la comunicació positiva i assertiva entre alumnes, professorat i famílies.
- Educar en hàbits saludables que incloguin una millor comprensió de la nutrició i el descans.
- Enfortir la col·laboració entre famílies i escoles per promoure un entorn de suport i respecte mutu.
- Sensibilitzar sobre el valor de les finances personals i l’educació econòmica per a una millor gestió futura.
- Promoure un entorn escolar inclusiu i divers, on tots els membres de la comunitat educativa se sentin valorats i respectats.
- Crear espais físics i emocionals que afavoreixin la convivència, la col·laboració i el benestar general.
Reptes per a les empreses
- Enfortir el lideratge empàtic i emocional per promoure equips més cohesionats i motivats.
- Desenvolupar polítiques efectives per a la conciliació laboral i personal, adaptades a les necessitats del segle XXI.
- Potenciar la confiança i la comunicació interna, reduint els conflictes i les tensions.
- Incorporar la sostenibilitat i el benestar mediambiental com a factors clau en la gestió de l’empresa.
- Sensibilitzar sobre la gestió de l’estrès i el burnout, especialment en entorns amb alta pressió laboral.
- Fomentar hàbits de vida saludables que millorin la salut física i mental dels treballadors.
- Augmentar la comprensió i gestió del benestar tecnològic per prevenir la fatiga digital i millorar la productivitat.
- Impulsar accions per augmentar la diversitat i la inclusió al lloc de treball.
- Millorar l’entorn laboral físic per fer-lo més saludable, confortable i adaptat a les necessitats dels empleats.
- Promoure el desenvolupament personal i professional dels empleats a través d’habilitats transversals que millorin el seu rendiment i satisfacció.
- Integrar indicadors de benestar laboral per mesurar l’impacte real de les accions implementades.
Reptes per a les entitats públiques
- Establir polítiques clares per millorar la qualitat de vida dels treballadors públics, amb un enfocament en la salut mental i emocional.
- Promoure la transparència i la comunicació efectiva dins dels equips per afavorir la confiança i l’eficiència.
- Fomentar la gestió de l’estrès laboral en sectors clau com sanitat, educació i serveis socials.
- Incorporar mesures per millorar el benestar tecnològic dels empleats i minimitzar l’impacte de la hiperconnectivitat.
- Potenciar la formació en habilitats emocionals per facilitar la resolució de conflictes i la presa de decisions col·laborativa.
- Sensibilitzar sobre la importància de la sostenibilitat ambiental en les activitats i decisions públiques.
- Augmentar la participació ciutadana mitjançant accions que promoguin el benestar i la inclusió social.
- Crear entorns laborals que fomentin la creativitat, l’innovació i la col·laboració entre departaments.
- Dissenyar i implementar estudis per monitorar el clima laboral i els nivells de satisfacció del personal.
- Incorporar programes de promoció del benestar físic i nutricional, adaptats a la realitat del sector públic.
- Establir aliances amb altres entitats per compartir bones pràctiques i generar impactes socials més amplis.
