“Ens trobem en un segle XXI marcat per l’avenç tecnològic i la situació d’inestabilitat a escala geopolítica”, ha comentat per la seva banda el quart tinent d’alcaldia d’Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, qui ha ressaltat “el coneixement, en tots els seus vessants” com “el principal motor de la ciutat de Barcelona”. Quant als hubs techies, Valls ha destacat el paper que té el Mobile a l’hora d’”accelerar-los”, així com el Talent Arena que s’estrenarà al recinte firal de Montjuïc per primera vegada. “El talent és el gran motiu per establir-se a Barcelona, per aquell talent que hi ha a la ciutat, però també per la capacitat que té la ciutat d’atreure’n”, ha agregat.
Valls: “El talent és el gran motiu per establir-se a Barcelona, per aquell talent que hi ha a la ciutat, però també per la capacitat que té la ciutat d’atreure’n”
El tinent d’alcaldia ha detallat que la ciutat comtal concentra la gran majoria (76%) dels hubs tecnològics, i la resta es reparteixen entre els municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (19%) i de fora de l’AMB (5%). També ha mencionat els grans competidors de la capital catalana: Madrid, Lisboa, Londres, París i Varsòvia; una competència propera, si tenim en compte que dues d’aquestes ciutats es troben als països que col·lidien amb Espanya -a més de Madrid-.
Continuant amb una visió global, Estats Units es posiciona com el principal país d’origen dels hubs tecnològics amb seu a Catalunya, malgrat que la presència de països europeus ha crescut un 62% en els darrers cinc anys.
Perfils techies, però amb poca presència femenina
D’altra banda, el director de Talent Digital de MWCapital, Jordi Arrufí, ha incidit en la qüestió més tècnica de l’informe, així com en la bretxa de gènere de l’ecosistema, l’única dada que es troba estancada i que representa “els deures que té Catalunya”, segons ha apuntat. En primer lloc, el desenvolupament de solucions tecnològiques és la principal activitat dels hubs a Catalunya. S’hi dediquen un total de 34 -el 21%, o un de cada cinc-, i el segueix de ben a prop el món dels videojocs, que amb 23 hubs representa un pes del 14%. I no és per menys: Barcelona és una musa de la indústria gaming.
Ara bé, si posem el focus en els hubs que més ocupació generen ens trobem el sector dels sistemes industrials, que de mitjana representen una plantilla de 475 persones, força per sobre dels 235 mencionats anteriorment. El sector de la salut és el segon, amb una mitjana de 383 persones per hub. Ara bé, el fet que la mitjana de 235 treballadors per hub sigui força inferior s’atribueix a què la gran majoria de centre (70%) es dediquen al desenvolupament de tecnologies deep tech, i tots ells representen l’auge que viu la intel·ligència artificial: el 80% dels hubs que desenvolupen deep tech, dissenyen solucions d’IA. Molt més lluny, en segona i tercera posició, consten el món del blockchain (7%) i la robòtica (6,5%).
Tots aquests hubs reclamen un seguit de professionals, entre els quals triomfen els enginyers de programari, els consultors, els analistes en ciberseguretat, els professionals de SAP, analistes de dades o desenvolupadors de videojocs. Ara bé, reprenent els deures que Arrufí posa al conjunt de hubs tecnològics establerts a Catalunya, ressalta la representació femenina del 30,4%: “És un dels grans reptes de l’economia dcigital, i concretament els deures que té Catalunya, si tenim en compte que és un percentatge pràcticament idèntic del de fa dos anys”.
