La capacitat per suportar situacions d’estrès laboral i el sense sentit de les virtuts associades a l’empleat exemplar
Qui no ha vist una oferta laboral que demani com a requisit capacitat de gestió de l’estrès o una frase semblant? Per què se segueix comunicant que es valorarà les persones que gestionin millor un estat d’alteració del nostre sistema nerviós com és l’estrès a l’entorn laboral? Per què atribuïm la gestió de l’estrès com una de les virtuts de “l’empleat exemplar”?
Moltes empreses i professionals associats a la captació de talent segueixen valorant la gestió de l’estrès al lloc de treball com una virtut, quan realment aquesta “capacitat de resistència” no només s’hauria d’evitar esmentar a les ofertes de treball (substituint-la per “capacitat” de gestió emocional i planificació”), sinó que des de gerència i recursos humans ja s’hauria de tenir definida l’estratègia necessària perquè les iniciatives associades a la prevenció de l’estrès (no de la gestió) de cadascun dels empleats de l’empresa es portaran a terme i es monitoritzaran. Les eines per aprendre a gestionar l’estrès són recursos que l’empresa ha de posar a la disposició de les persones, correcte. El que no s’acaba d’entendre és que la inversió de les empreses no ha d’estar en la gestió de l’estrès, sinó en la prevenció.
Per què premiar candidats i empleats que saben gestionar situacions que, al capdavall, causen manca de motivació i energia a la feina? És inevitable que visquem estrès en algun moment de la nostra vida laboral? Segurament sí, però el que és inadmissible és que des del mercat laboral es promogui la gestió de l’estrès com una virtut que permet “escalar posicions” en una empresa. Ens interessa promocionar empleats que conviuen amb l’estrès? Per molt bé que se sàpiga gestionar l’estrès es va acumulant i, tard o d’hora, les persones (el seu cos i la seva ment) diuen “prou!”.
Segons un estudi de The American Psychological Association’s Work and Wellbeing , el 36% de persones que pateixen estrès laboral han afirmat tenir cansament cognitiu, i prop de la meitat (44%, de fatiga física). ¿Ens interessen empleats disposats a assumir aquests riscos? No s’hauria d’evitar aquestes situacions i no donar per fet que inevitablement les viurem en algun moment. Black Fridays, CyberMondays i altres campanyes estacionals, entregues impossibles i el lideratge tòxic de moltes persones sembren l’estrès laboral en empreses de tots els sectors i és clar, els empleats exemplars són els que resisteixen i saben “capejar el temporal”.
Què és un empleat exemplar? Qui sap esperar la seva oportunitat interminablement sense que se li reconegui el compromís amb l’empresa? Qui arriba primer i marxa l’últim durant mesos, anys i no aporta res més que mà d’obra? El que es diu “Sí” a tothom que se li demana? Qui se sacrifica per l’empresa en temps de crisi?
L’empleat exemplar no es contracta a través d’un procés de selecció, sinó que es va modelant dins de la pròpia empresa amb iniciatives generals (grupals) i/o personalitzades, afins a cada empleat. És hora dactuar! No diguis a un empleat com ha de ser per ser exemplar, inverteix-hi fins a donar-li les eines per convertir-se en una persona conscient i saludable.
A continuació, exposem els 5 aspectes en què considerem que s’hauria d’invertir per aconseguir a curt termini una plantilla saludable i que envelleixi de manera sostenible en el temps , i que afecti positivament els indicadors de benestar organitzacional i de negoci?
