La pressa és l’enemiga de l’ànima, resta temps a l’autoconeixement.

Article escrit per Ariadna Pey , col·laboradora de feliciCat (Institut Català de la Felicitat).

Tot el que ahir no vas ser capaç de comprendre avui és més inherent a la teva persona. Els desitjos i les pors que formen la nostra ment i pensament ens alliberen, però alhora ens fan ser presoners d'un destí que encara està per escriure.

El temps avança sense deixar escapar res, ordenat i compost per les lleis de la natura, i tu, mentrestant, preocupada en aspectes que no depenen de tu. Aquest temps que avui és i demà deixa d'existir, en el moment que ho pensem és temps que no retorna. No ocupis el teu temps cercant la felicitat absoluta, ja que és inestable i imprecisa. Troba la força i la voluntat necessàries per comprendre tot el que conflueix en tu. Quan accedeixis al teu interior hi haurà moments que et puguis sentir incòmoda, tranquil·la, és el camí cap a l'autoconeixement. I, amiga, sense aquest propi autoconeixement seràs incapaç de trobar la teva raó de ser. Dóna't el permís i el privilegi d'accedir a la vida emocional, a captar la gamma de sentiments i emocions que dibuixen ara aquest embolic emocional. Només ara és un garbuix. Parar per entendre'l i, sobretot, per entendre't.

"Troba la força i la voluntat necessàries per comprendre tot el que conflueix en tu."

• Navegar sense mapa i sense fer cap mena de discriminació. No formulis cap idea preconcebuda. Detecta els teus pensaments més profunds, submergeix-te sense preguntar. I, només quan hagis estat capaç de nedar entre la profunditat racional i emocional, trobaràs la manera de sortir-ne.

• Esbrina el sentit essencial de tot allò que convergeix en la teva ment. Sigues capaç d'adjudicar a cada pensament una funcionalitat. Doncs el contrari, si els pensaments o idees no tenen funció, limiten la nostra projecció obligant la nostra persona a dedicar temps a allò que no ens resulta eficaç per a la consecució dels nostres objectius. No destinis gaire temps en aquests pensaments. Dedica el teu temps a cercar la solució, o bé, a trobar pensaments que sí que ajudin en el camí de la vida.

• No tinguis pressa per arribar a viure el demà, és paper mullat i ningú no ens pot assegurar amb certesa la seva continuïtat. No tinguis pressa a créixer. Quan te'n vulguis adonar passaran deu anys i tot seguirà canviant, ja que és natural el canvi en la nostra realitat.

El canvi vol dir que estem vius. Per tant, avancem per millorar?

Ara bé, aquest procés d'identificació de pensaments i emocions no té cap altre nom que el d'intel·ligència intrapersonal. Sense autoconeixement no hi ha comprensió de la realitat. I si no som capaços de comprendre allò que viu i conviu amb nosaltres, difícilment podrem fer-nos entendre. Perquè abans d'estar disposada a comunicar-te amb el teu jo interior, has de tenir la plena voluntat de voler fer-te comprendre. Una comunicació sense voluntat comprensiva no té el sentit total que se li ha atorgat.

"Sense autoconeixement no hi ha comprensió de la realitat."

L'única funcionalitat de l'acte comunicatiu és, doncs, la de comprendre'ns. I, el més important de tot, si volem viure una vida amb total significat, hem de cercar, sobretot, la comprensió al nostre interior. Conèixer en detall allò que sentim i també allò que no som capaços de sentir. Perquè la definició sempre és dual: positiva i negativa. Podem definir-nos pel que som, però també ho podem fer fixant-nos en allò que no som. I reconèixer les dues parts és la premissa per gaudir d'una vida significativa.

"… l'única funcionalitat de l'acte comunicatiu és comprendre'ns."

Dins de deu anys, vint o trenta, haurem canviat però sempre hi haurà alguna cosa dins nostre que ens permetrà reconèixer-nos; l'essència. I aquesta essència no és més que la profunda voluntat d'entesa pròpia, de l'exacta definició de l'ésser i de la comprensió absoluta que viure vol dir conviure amb tot allò que és inherent, que forma part de la nostra naturalesa. Comprèn tot allò que forma part de la naturalesa del teu ésser, fes-ho amb convicció. Dedica temps a abraçar cada pensament, a desgranar fins arribar al pensament verge, aquell que és innocu. Construeix novament i aprèn, al llarg del temps, que ets tu qui domina la ment i no al revés.

Quan hagis aconseguit aquest primer pas que inclou l'autocomprensió, seràs capaç de regalar la teva millor versió a l'entorn que t'envolta. Gaudiràs amb plenes facultats de les fortaleses i debilitats que et configuren, les acceptaràs i lluitaràs perquè puguin jugar a favor teu.

Recordeu, la pressa és una invenció de la societat moderna, incapaç d'aturar-se a preguntar-se, incapaç d'observar i cultivar l'interior per a una comprensió correcta de l'exterior. La pressa, des del començament, ens ha obligat a no comprometre'ns amb nosaltres mateixos, descuidant cada pensament i, el que és més greu, activant una total ceguesa emocional per evitar el patiment. Però volent evitar-ho fa que ho potenciem encara molt més, i no ens adonem que on hi ha patiment hi ha incomprensió. I només de la foscor som capaços d'extreure un raig de llum, el nostre raig. Aquell raig inalienable. Estima, comprèn i, sobretot, dedica-li temps.

Només quan et falti temps seràs capaç de valorar allò que se t'escapa i allò que és més preuat; és el temps present?

Tot seguit exposem una infografia amb les claus per poder avançar cap a l'autoconeixement i l'autocomprensió.