Vocdoni, la nova democràcia digital catalana

Article extret de Viaempresa.cat i creat per Alberto Prieto Barcelona. 16 agost del 2022.

En esperanto, Voc Doni vol dir Donar veu . La tria de l'idioma és gairebé tan important com la tria de paraules. Les aspiracions d´universalitat de la Lingua Internàcia de LL Zamenhof acompanyen els nous horitzons democràtics d´una infraestructura tensa, conflictiva, com és aquest web3 . Les reserves són innegables. Després de la tanca de fallida de bitcoin i la caiguda del valor de les monedes associades a diverses blockchains, el rebuig de moltes DAOs a les iniciatives més marcadament mercantils a la blockchain pren un gran sentit. Si bé les reticències no són davant de la tecnologia mateixa, sinó davant d'alguns dels seus usos. Com ja va passar amb el web social, les empreses més especulatives, amb menys valor cap a l'usuari, van esclatar amb la bombolla de les puntcom , i els col·lectius aspiren a un procés semblant. Que esclatin les bombolles crypto i quedin vius els projectes que estiren les possibilitats de la cadena de blocs amb objectius innovadors i de valor afegit. Vocdoni , a més d'esperanto, n'és un exemple.

L'emergent pretén aportar un nou model de participació ciutadana, basat en la transparència i la descentralització que ofereix la tecnologia blockchain. Com explica un dels seus cofundadors, Pau Escrich , tant ell com el seu acompanyant Xavier Vives "surten de l'activisme pro-democràcia i de les llibertats digitals", un nínxol social i de mercat amb especial rellevància a la Catalunya de final de la dècada passada. Les tecnologies descentralitzades i la sobirania digital guanyen adeptes i ocupen un lloc ferm al debat públic davant el perill de la reacció i de les retirades autocràtiques d'algunes de les grans potències del planeta, i Escrich i Vivas veuen en aquesta tecnologia la capacitat d'enfrontar-se . "Veiem que el vot digital pot fer de palanca per canviar la societat cap a un futur més just", explica el cofundador, que veu un gran potencial en un mecanisme de decisió col·lectiva que no passi pels canals opacs de la gestió i auditoria del vot físic.

A diferència d'altres processos de votació que es fan a la blockchain, el de vocdoni no requereix una inversió prèvia a tokens. Els processos decisoris que es porten directament a una blockchain pública, com Ethereum, requereixen petites inversions per cada vot, cosa que Escrich i Vives eviten mitjançant l'ús de la seva pròpia cadena de blocs. Els processos de votació operen al seu propi camp, i només usen Ethereum com a prova de veritat –és a dir, la votació passa a la blockchain de Vocdoni, però es registra a eth–. L´aposta tecnològica de l´emergent permet votacions ràpides i segures sobre una infraestructura transparent i fàcilment consultable. A més, com que les dades imprescindibles –registres i resultats de votacions– queden a Ethereum, la blockchain específica de Vocdoni es pot netejar sense més problemes, cosa que agilitza els procediments.

Tot i que els principals usuaris de Vocdoni són DAOs i altres organitzacions que operen amb Ethereum, l'aplicació desenvolupada per la companyia –integrada ara dins del projecte Aragon, una entitat suïssa que pretén assistir a la creació d'entitats descentralitzades– alguns gegants de la societat civil a han fet servir Catalunya Vocdoni.app per als seus processos interns. Entre els més destacats consta Òmnium Cultural, un ens amb 180.000 socis que, com reconeix Escrich, “ha servit per testar una gran escalabilitat, amb uns 800 o 1.000 vots per minut”. A més d'organitzacions del seu sector, han fet servir la tecnologia de Vocdoni el Barça, el Centre Excursionista o els Enginyers industrials de Catalunya, una base de clients que atorga autoritat a una plataforma que, si bé s'ha construït sobre una història de traves, encara té molt de camí a recórrer i decisions estratègiques a prendre.

Del crowdfunding a Aragó

Gràcies a l'adveniment de la tecnologia de coneixement zero, el vot digital guanya ritme a la segona meitat de la passada dècada com a eina per a assumptes oficials. El 2018, després d'una prova privada comunicada a diverses entitats del sector, Vocdoni neix sobre la base d'un crowdfunding de 30.000 euros, amb un petit equip de tres treballadors “molt activistes”. Durant el primer any, Vocdoni sosté un creixement que permet ampliar l'equip fins a les sis persones, i l'estiu del 2019 s'enfronta al primer seedfunding. Tot i que el projecte té potencial, l'appeal social de la iniciativa ho acosta a petits inversors, i el seed round es completa amb uns 180.000 euros aixecats i una inversió mitjana de 2.000 euros per participant. El camí continua en una trajectòria estable fins al 2020, si bé amb una velocitat moderada, ja que “el vot digital és molt difícil de vendre”. "És una tecnologia a 10 anys veure, i encara que als inversors els agradi la idea, volen tornades més immediates".

La pandèmia i la retirada d'un projecte de finançament europeu que ja els havia estat concedit suposen una sacsejada important per a Vocdoni, tot i que la transició cap al digital de moltes entitats porta nous clients a la iniciativa. Aleshores opten per buscar inversió al món del capital blockchain, un entorn que havien rebutjat pel seu caràcter marcadament especulatiu. "No volíem que se'ns veiés com un projecte de fum dins de la bombolla: la blockchain és l'eina, però rebutgem les dinàmiques especulatives". Per aquest camí troben Aragon, un soci semblant dins de la web3. L'empresa, dedicada a materialitzar les eines tècniques per a la creació de DAOs, integra una part de Vocdoni tot i que permet conservar la "identitat del projecte" amb, fins i tot, serveis i aplicacions separades. "Som dos equips diferents que s'entrellacen", explica Escrich.

A la primavera del 21 es concreta la integració tècnica amb Aragon Voice, la primera eina que uneix la plataforma amb la tecnologia de Vocdoni. Voice complementa Vocdoni.app perquè la base de clients és diferent: la primera es dedica a organitzacions que ja operen al món ethereum; la segona executa les votacions dorganitzacions tradicionals. L'aposta per una app dirigida a usuaris fora de l'entorn blockchain pretén desfer el nus que la cadena de blocs encara suposa per al públic general. "Hi ha feina a fer en l'experiència d'usuari, perquè la blockchain és molt críptica", explica el fundador. Per això, molt de la feina ha estat adreçada a una UX senzilla que operi per a qualsevol entitat. "L'usuari final no veu la blockchain, la impressió que dona és que podria ser un producte de Google", celebra Escrich.

Futur dinàmic

Pensar el futur del web3 no és només una tasca estratègica d'una empresa que operi, ja que transcendeix qualsevol iniciativa concreta. Els llargs horitzons de la tecnologia descentralitzada, combinats amb el seu desenvolupament ràpid, dificulten pensar en un o dos exercicis veure per a una empresa com Vocdoni. "Cada sis mesos canvia el panorama amb noves tecnologies, noves necessitats, nous hypes", explica Escrich, que lamenta que les marxes de l'entorn on operen no els ha permès "fer una estratègia des del principi fins al final". Tot i així, la base d'usuaris de Vocdoni permet frenar sobre uns bons fonaments i plantejar els reptes que venen un cop la tech s'ha estabilitzat.

El principal repte, explica el fundador, és la monetització. Tot i la "base d'usuaris sòlida", el format sense cost del vot de Vocdoni fa complicat extreure'n beneficis del seu ús. De fet, recorda Escrich, els guanys en molts casos s'han generat en la customització de les votacions –l'adaptació estètica de la plataforma a l'empresa o l'entitat que la contracta–. "Si afegeixes cost necessites un discurs molt molt construït", argumenta el fundador, que preveu que la propera parada de l'emergent és la de la infraestructura. La nova via, explica, passa per "potenciar una API perquè tercers integradors amb producti ens puguin fer servir"; és a dir, que altres iniciatives amb plataformes de votació digital puguin operar mitjançant l'estructura sobre la qual Vocdoni ja funciona, amb els beneficis en transparència i agilitat que aquesta aporta. Com en tants altres sectors, el que importa no és la propietat, n'és l'ús. Voting as a service .